Ordenança reguladora de la convivència en l’espai Riera de Sorreigs en el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès

Unitat administrativa responsable de la iniciativa normativa

Alcaldia/secretaria

Adreça electrònica on trametre el formulari d’aportacions

st.boillu@santboidellucanes.cat

Data de publicació de la consulta pública prèvia

26/02/2024

Antecedents de la proposta normativa (normes prèvies o marc que contextualitzin o precedeixin la proposta normativa)

Els municipis de Sobremunt, Santa Cecília de Voltregà, Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau comparteixen un tret distintiu que enriqueix la seva identitat i que ja de temps enrere ha cohesionat les seves comunitats: l'espai natural de la Riera de Sorreigs i els seu entorn.

Aquesta àrea, que va més enllà dels límits establerts i definits pel Pla Especial d’interès natural, és un entorn amb marcats valors naturals i socials, així com representativa de les costums i característiques pròpies que defineixen i singularitzen cada un d'aquests municipis.

El terme de Sant Boi de Lluçanès està situat al nord de la comarca d'Osona i al NE de la comarca del Lluçanès, amb una extensió de 21,17 km².

El nucli urbà queda situat al NO del terme, a la falda dels Munts i en un suau desnivell vers el fons de la vall, per on transcorre la riera del Sorreigs.

L’antecedent principal és l’existència d’aquest cos consuetudinari de normes i costums comunes.

La determinació i el compromís compartit però dels 5 municipis reflecteix la consciència col·lectiva de la importància de la Riera de Sorreigs i entorn en aquesta comunitat rural, on Sant Boi de Lluçanès en juga un paper determinant.

Més enllà d’aquest cos consuetudinari existeixen i hi conviuen multitud de normes que li són d’aplicació i que aquesta proposta d’ordenança pretén transposar els principals aspectes del règim jurídic en relació al sòl, a la protecció del medi natural, dels instruments de planificació territorial superior, de les normes en matèria d’aigua, residus, mobilitat, sorolls, accessos, activitats i un llarg etc que sobre el mateix hi intervenen.

Aquesta ordenança es dicta en virtut de les potestats atorgades als municipis per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Ara bé, en cap cas, pot ser aquesta contrària a les normatives sectorials aplicables tant de caràcter autonòmic com estatal, així com la resta de determinacions que el marc legal vigent estableixi.

Especialment remarcable serà l’aplicació en tot moment de les normes dictades en virtut del que disposa la Llei 12/1985, d’espais naturals i mitjançant la quals va aprovar-se el PEIN Riera de Sorreigs.

La redacció d'aquest Pla especial s'ha d'emmarcar en el desenvolupament del Pla territorial sectorial conegut com a Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. El PEIN, que es va redactar d'acord amb el que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals, va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, considerats d'interès natural i representatius dels sistemes naturals catalans, als quals va dotar d'un règim de protecció bàsic. Es preveia, també, l'adopció de les mesures oportunes per assegurar el manteniment de les activitats tradicionals de forma compatible amb les finalitats de conservació, com també la promoció d'activitats descontaminants del medi.

En concret, l'espai Riera de Sorreigs1 va ser seleccionat com a àmbit representatiu de la Depressió central i en funció del particular interès dels seus ecosistemes fluvials.

El PEIN assenyala en relació a l'espai Riera de Sorreigs: "són de particular interès els sistemes limnològics, característics de les rieres calcàries de curs mitjà. Cal remarcar l'interès algològic de les seves aigües, com també, en general, el briològic i liquenològic".

Per tant, qualsevol regulació establerta per aquesta ordenança ho serà de forma complementària, concreta i territorialitzada però sense contradir la normativa superior aplicable.

És per tot això que la naturalesa d’aquesta ordenança és reguladora però al mateix temps informadora i pedagògica, en consonància a l’aprovació de l’Agenda Rural de Catalunya la qual busca identificar les necessitats de l’espai rural i garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament a través de la diversificació econòmica.

Problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa (art. 133.1 a de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, LPAC)

Com molts altres indrets de caràcter eminentment rural i augmentat per unes dinàmiques recents de recerca d’entorns menys urbans, l’entorn de la Riera de Sorreigs ha atret una activitat de redescobriment paisatgístic i natural que ha fet augmentar la presència humana de forma important, si bé és cert que ha frenat darrerament aquest creixement.

En tot cas, la barreja d’usos sumades a la realitat de pobles petits que sovint no compten amb correctes o específiques regulacions sobre ordenacions i gestions dels espais naturals, fa que esdevingui del tot indispensable elaborar una regulació pròpia municipal, mitjançant una figura d’ordenança que posi el focus en el civisme, l’equilibri i la convivència de totes les activitats que estan presents en el territori, tot tenint en compte l’activitat i la protecció de les activitats primàries que en són pròpies i principals amb les activitat recents de descoberta i gaudi d’un entorn que ha de ser i pretén ser visitable per un públic major.

Necessitat i oportunitat d’aprovació de la proposta normativa (art. 133.1 b de l’LPAC)

No pot estranyar que la pluralitat de matisos de la vida local consagri una sèrie de pràctiques de l'obligatorietat de les quals tenen consciència tots els veïns i veïnes.

L’altre aspecte que introdueix aquesta Ordenança és la transposició dels principals aspectes del règim jurídic que conté la normativa sobre el sòl no urbanitzable, principalment el deure de conservació del sòl.

La següent gran oportunitat que pretén abordar aquesta Ordenança és la de reglamentar les condicions d’ús dels camins rurals municipals, entesos com a béns de domini i ús públic de titularitat local que es caracteritzaven gairebé en exclusiva per ser suport de les activitats agràries. I que ara aquests camins incorporen nous actors abans inexistents.

Respecte a aquesta mena de camins hi ha una gran orfandat normativa; però la veritat és que l'art. 25.2.d) de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, de 2 d'abril de 1985, preveu que el Municipi exercirà competències en matèria de “conservació de camins i vies rurals”, encara que certament aquesta competència s'ha d'exercitar en el marc de la legislació estatal o autonòmica sectorial.

Juntament amb l'anterior i enllaçat amb l'ús de camins, aquesta Ordenança pretén dotar les mesures necessàries, per garantir la seguretat dels cultius, la garantia d’exercici en tot moment de les activitats que en són típiques.

Finalment, a l'Ordenança es reglamentarà la participació i els canals bàsics d’informació i presa de decisions compartida entre els agents presents en el territori, atorgant un lideratge compartit entre l’administració més propera a la ciutadania (Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès) i les entitats coneixedores de forma permanent de les diferents situacions que sobre el mateix hi actuen.

La realitat assentada vinculada a l’activitat de pagès serà en qualsevol cas prioritària i cap de les activitats diferents que es puguin realitzar en pertorbaran la seva realització. Per això s’ha establert com a necessitat d’adaptabilitat de la pròpia ordenança, mitjançant consens i participació però valoritzant la realitat del propi territorial que en cap cas és fixa sinó dinàmica i canviant.

Objectius de la norma (art. 133.1 c de l’LPAC)

L'objecte de la present Ordenança és:

1.- Regular les relacions entre els diferents agents presents en el territori, respectant els usos i costums que s’han vingut practicant a l’espai de la Riera de Sorreigs i entorn, adequant-se al marc social actual.

2.- Regular les condicions d’ús i les característiques dels camins rurals que circulen pel terme municipal de Sant Boi de Lluçanès i amb relació entre aquests i els de al resta de municipis de l’entorn, de manera que es garanteixi la seva funcionalitat com a vies al servei de les activitats agràries al temps que assentin les condicions d’ús esporàdic per visitants al servei d’activitats més lúdiques d’esbarjo o recreatives.

3- Assegurar, consolidar i valoritzar la idiosincràsia i residència rural des de la defensa de les activitats tradicionals com a garants i custodis de l’element principal que ens defineix com a comunitat que no és altre que el territori com a generador de tranquil·litat, de benestar i salut.

4.- Establir el marc de consens i participació per tal d’assegurar de forma permanent l’equilibri d’acció dins l’entorn rural, objecte d’aquesta ordenança.

5.- Empoderar l’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, dotant-lo de millors eines per fer respectar el seu bé més preuat que és el seu territori.

Possibles solucions alternatives, reguladores o no reguladores (art. 133.1 b de l’LPAC)

En tot moment aquesta proposta d’ordenança transpira més un caràcter i model pedagògic i didàctic que prohibitori i sancionador.

Des de l’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès es fomentarà la divulgació de totes les determinacions contingudes en aquesta ordenança i en vetllarà pel seu compliment.

A tal efecte mantindrà actualitzada la informació, mitjançant la realització de publicacions, panells informatius, materials didàctics i divulgatius dels valors de preservació del medi rural i natural del municipi.

Certament l’espai rural i natural de l’entorn de la Riera de Sorreigs es considera un escenari idoni per a l’aprenentatge en contacte amb el territori.

Aquesta promoció no pot ser única de l’Ajuntament sinó que haurà de ser compartida per la resta d’agents presents en el territori per tal d’incrementar aquests valors de respecte i augmentar alhora el grau de sensibilització sobre la importància en la conservació de la biodiversitat.

Per poder assolir amb èxit les fites d’aquesta ordenança es proposa empoderar, ampliant-la i dotant-la de força executiva, l’assemblea de territori. Aquesta assemblea que va néixer com un espai de participació activa dels 5 municipis entorn a una idea de governança compartida pretén ser una eina més per conscienciar i establir estratègies comuns de defensa del territori i de preservació dels valors que identifiquen aquest entorn.

Aquesta assemblea ha d’estar integrada pels principals agents del territori per tal que avaluï, valori, concreti i assessori a l’Ajuntament en el camí d’implementació d’aquesta ordenança.

Aquest òrgan haurà d’estar coliderat pels alcaldes i alcaldesses dels municipis i per les persones representants dels diferents col·lectius presents en el territori, especialment les organitzacions ambientals, les activitats agrícoles i ramaderes, els caçadors, les entitats de caire esportiu, les escoles, entre d’altres.